viernes, 14 de enero de 2011

Proves diagnòstiques i lactància. Per Alba Padrò.

No pots, alletes Per Alba Padrò. ARA criatures.

Encara que sembli impossible les mares lactants també emmalaltim i com a la resta d’humans en cal sotmetre’ns a proves diagnòstiques per poder fer un diagnòstic.
Molts professionals de la salut eviten fer qualsevol tipus de proba a les mares sempre amb el mateix pretext: “Quan acabis de donar el pit ja ho mirarem”. Això és d’una irresponsabilitat enorme!! Pot ser una patologia lleu, potser fins i tot banal, però, i si és greu?
El que també ens acostumen a dir és: “Deixa la lactància i ho mirem”. Senyors això és xantatge ho sap la meva filla de 6 anys!
Gran part del problema és el desconeixement de la compatibilitat de majoria de proves diagnòstiques i la lactància. Però, per sort, cada vegada hi ha més mares lactants. Per sort per tots cada vegada les lactàncies són més prolongades, i sigui com sigui la patologia; greu o banal, no pot esperar anys a ser tractada.
Sovint som nosaltres, les mares, les que hem d’informar als sanitaris d’aquesta compatibilitat. En ocasions, és cert i molt trist, cal mentir per tal d’aconseguir que et realitzin les proves que calguin. Les mares lactants acostumem a tenir com laude en mentir als sanitaris. I no us diré que m’agradi, però, amb tot el que he vist aquest anys, de vegades és l’única solució.

Com que la responsabilitat és i serà sempre nostra us deixo informació per poder decidir amb criteri si voleu o no fer-vos una proba. Les podem trobar totes a la web de Marina Alta però a vegades costa, així que fem-ho fàcil:
Raig X:
Són compatibles amb la lactància. Et pots fer una radiografia de la part del cos que sigui. Sí del tòrax també, sense haver de treure’t llet, ni haver de deixar passar un temps determinat per alletar de nou. Els raig X passen a través del cos i no s’acumulen a la llet.
Ressonància magnètica:
Si cal s’administra un contracte endovenós a les mares ( iodat o sense iodar). La ressonància magnètica consisteix en l’obtenció d’imatges radiològiques de la zona anatòmica que es vol estudiar mitjançant l’ús d’un camp electromagnètic (imant), un emissor / receptor d’ones de ràdio (escàner).
Les ones electromagnètiques no modifiquen la composició de la llet. Els contrastos que es donen a les mares (iodats o no) pràcticament no passen a la llet materna i les poques quantitats que poden arribar no poden ser absorbides per la criatura ja que no s’absorveixen per via oral.
Escàner o TAC :
La Tomografia Axial Computeritzada consisteix en l’obtenció d’imatges tomogràfiques de la zona anatòmica que es vol estudiar. La imatge tomogràfica obtinguda requereix d’una font emissora de radiació ionitzant (raigs X) o escàner, un ordinador i de la zona anatòmica a estudi. Els raigs utilitzats i els contrastos al igual que en el cas de la ressonància magnètica són compatibles.
Ecografia:
L’ecografia aprofita les ones sonores d’alta freqüència per observar òrgans i estructures dins del cos. Si una dona pot sotmetre el seu fetus a les ecografies de la gestació sense cap mena de patiment, no és tan complicat pensar que les ecografies són compatibles i innòcues en la lactància i per les mares lactants.
PET:
La Tomografia per Emissió de Positrons (PET en anglès) és una tècnica de diagnòstic no invasiva que permet realitzar imatges que mostren el metabolisme i el funcionament de teixits i òrgans.Es fan servir radio fàrmacs emissors. Aquest radio-fàrmacs tenen una vida molt curta al cos.
Les mares lactants es poden sotmetre a un PET només cal que esperin un temps abans de donar el pit. Els sanitaris, per precaució, desaconsellen la prova o augmenten de manera exagerada el temps en el que cal donar el pit. Hi ha molts radio-fàrmacs, n’apunto només uns quants. Els temps (minuts) que s’indiquen són els que cal evitar donar el pit. Una vegada passat aquest temps els radio-fàrmacs han desaparegut del cos de la mare i per tant també de la seva llet.
Fluor 18: 109 minuts
Carboni 11: 20 minuts
Nitrogen 13: 10 minuts
Oxigen 15: 2 minuts
Si la mare es treu la llet i l’emmagatzema ha de doblar aquests temps abans de donar la llet.
Gammagrafia:
La gammagrafia consisteix en l’obtenció d’imatges gamma-gràfiques de la zona anatòmica que es vol estudiar mitjançant l’ús d’una font emissora de raigs gamma.
La base de funcionament de la gammagrafia és l’administració d’un tipus específic de radio-fàrmac, n’hi ha molts, n’apunto uns quants. En cada un indico el temps en el que cal evitar alletar.
Sempre que sigui possible caldria que els radiòlegs utilitzessin amb les mares lactants l’isòtrop radioactiu amb la vida més curta. Com podeu veure hi ha diferencies notables d’uns als altres. La mare es pot treure la llet i la pot refrigerar o congelar.
Raclopride 11C: 2 hores
Tecneci 99: 12 hores
Coure 64: 65 hores
Fluor 18: 12 hores
Tali 201: Dues setmanes
La llet extreta es podrà donar a la criatura passat el doble de temps indicat, ja que el cos de la mare excreta l’isòtrop i a la vegada aquest es destrueix per ell mateix, en el cas de la llet emmagatzemada la radiació només desapareix per desintegració, va més lent.
Com veieu tot es pot fer. Si realment cal fer proves no és lògic endarrerides amb l’excusa de donar el pit.

sábado, 8 de enero de 2011

Riesgos de la lactancia artificial. Por la Asociación Española de Pediatría

A día de hoy, muchas personas incluidos los profesionales sanitarios siguen recomendando los biberones de leche artificial a los lactantes sin explicar a las madres y padres el riesgo de estos. Otras veces se recomienda la  introducción de la alimentación complementaria antes de los 6 meses y se hace creer a la familia que esto es lo que un bebé necesita. La información de los efectos secundarios de la leche artificial se debería ofrecer igual que se explican los efectos adversos de una medicación y la recomendación de la introducción de la alimentación complementaria a partir de los 4 meses, de forma rutinaria, se debería considerar una mala praxis médica.
Menos de un 1% de las mujeres presentan una incapacidad real para dar el pecho a sus hijos, la mayoría de las veces con el apoyo y la información necesaria los problemas que aparecen los primeros meses se pueden solventar. Otras veces las mujeres libremente, deciden no amamantar o introducir la alimentación complementaria antes de los 6 meses. En cualquiera de los casos es imprescindible conocer la información veraz y actualizada que demuestra cada día la evidencia científica, antes de tomar una decisión.

En este documento de la Asociación Española de Pediatría se explican los riesgos de la alimentación con leche de vaca (leche artificial).
"El amamantamiento es la forma natural de alimentación de los lactantes y niños pequeños. La lactancia exclusiva durante los primeros 6 meses de vida y complementada con otros alimentos sanos, seguros y apropiados, a partir de entonces y hasta al menos el tercer año de la vida, asegura el óptimo crecimiento, desarrollo y salud. Después, el amamantamiento junto a la adecuada alimentación complementaria puede seguir contribuyendo al crecimiento, desarrollo y salud del lactante y del niño pequeño. El Plan de Acción Europeo para la protección, promoción y apoyo a la lactancia materna en Europa reconoce el amamantamiento como una prioridad de Salud Pública y junto con la Organización Mundial de la Salud (OMS) recomienda la alimentación al pecho de forma exclusiva durante los primeros seis meses de vida y junto con otros alimentos hasta los dos años de vida o más, según madre e hijo mutuamente deseen.

La alimentación complementaria debe iniciarse alrededor de los 6 meses de vida para COMPLEMENTAR la leche materna. No existen datos para recomendar la introducción de alimentos complementarios antes de los seis meses de edad y sin embargo sí hay evidencias de que la introducción temprana de otros alimentos puede tener importantes consecuencias para la salud del lactante.
Los riesgos a los que se somete el lactante que no es amamantado o que abandona la lactancia antes de lo recomendado son múltiples. Entre ellos un mayor riesgo de mortalidad postneonatal durante el primer año de vida, y un mayor riesgo de muerte súbita del lactante. Además el lactante no amamantado presenta más riesgo de sufrir procesos infecciosos sobre todo gastrointestinales, respiratorios y urinarios, y éstos de ser más graves, aumentando el riesgo de hospitalización hasta 10 veces, según los estudios. Más a largo plazo, el haber sido alimentado con sucedáneos de leche materna (leches de fórmula para bebés) aumenta el riesgo de padecer dermatitis atópica, alergia y asma en niños con antecedentes familiares de alergia, disminuye la eficacia de las vacunas, y aumenta el riesgo de padecer enfermedad celíaca, enfermedad inflamatoria intestinal, diabetes mellitus, esclerosis múltiple y cáncer en la edad adulta. Las niñas no amamantadas tienen más riesgo de presentar cáncer de mama en la edad adulta. Varios de los riesgos de la no alimentación al pecho son dosis-dependientes como el riesgo de cáncer de mama, obesidad, enfermedades respiratorias y algunos cánceres. Es decir, cuanto más tiempo se mantiene la alimentación al pecho más disminuye el riesgo.
Los lactantes no amamantados presentan unas puntuaciones peores en los tests cognitivos y menor cociente intelectual y peor agudeza visual, años después de terminar la lactancia. Y se ha relacionado una menor duración de la lactancia materna con la aparición de problemas mentales en los adolescentes. Los niños, jóvenes y adultos no amamantados son menos estables psicológicamente y tienen una mayor incidencia de algunos problemas de salud mental como déficit de atención e hiperactividad, ansiedad y depresión. Esto y la disminución del riesgo de maltrato infantil se asocian al hecho de la alimentación al pecho y no sólo a la diferente composición de la lactancia materna, ya que se relacionan fundamentalmente con el contacto y la interacción que tiene el bebé con su madre durante el acto de amamantar. Por ello algunos de estos efectos beneficiosos no se presentan en los lactantes que sólo reciben leche de su madre en biberón"